Pompeu Fabra i Poch (1868-1948). Tot i que va estudiar enginyeria industrial, la seva passió per la llengua el va portar a dedicar-se a la lingüística, especialment a la codificació i estandardització del català. Va elaborar un conjunt de normes gramaticals i ortogràfiques que van servir per unificar la llengua, amb obres com: *Gramàtica catalana* (1918), un text fonamental per a l'estudi i l'ensenyament del català. *Diccionari ortogràfic* (1917), una eina essencial per a l'unificació de l'escriptura del català. *Diccionari general de la llengua catalana* (1932), el primer diccionari modern del català, que va servir de referència per a les generacions futures. Durant la Guerra Civil, el general Queipo de Llano deia per ràdio: _"Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas"_. Quan la família Fabra ja estava exiliada, les tropes franquistes van saquejar casa seva i van llençar pel balcó tots els llibres de la biblioteca que tenia mentre un general cridava _"Abajo la inteligencia!"_ Malauradament, avui dia Pompeu Fabra encara no és prou valorat i respectat per les generacions més noves, que sovint el fan servir per burlar-se dels que defensen un català menys castellanitzat.