Tot i que la Guerra del Francès i, especialment, la independència de les colònies americanes havien afectat negativament l'economia catalana, durant el segle XIX Catalunya va revifar i es va consolidar com a motor industrial de l'estat i una de les principals potències comercials del món. El 1833 es posaria en marxa a Barcelona la primera màquina de vapor de l'estat a la fàbrica Bonaplata, i el 1848 s'inaugurava el primer ferrocarril, que connectava Barcelona amb Mataró. Mentrestant, Madrid funcionava principalment com a centre polític i administratiu. Un gran nombre de treballadors eren funcionaris de l’Estat: ministeris, exèrcit, justícia, hisenda, correus, etc. Madrid, com a capital, concentrava tota la burocràcia del regne. També hi havia molts empleats al servei de la monarquia, la cort i institucions estatals. Milers de persones treballaven en serveis domèstics (majordoms, criades, cuiners...) per a famílies burgeses o aristocràtiques. També hi havia cambrers, sabaters, barbers, sastres, mestres, metges, advocats, etc. Molts madrilenys eren botiguers o venedors als mercats, o treballaven en petits tallers com a forners, fusters, ferrers o carreters. També hi havia molts venedors ambulants. Madrid no faria el salt definitiu a la indústria fins a l'època franquista. Més informació ⬇️ https://www.elgatsaberut.com/2023/01/la-revolucio-industrial-catalana.html